Avui en el programa "Qui t'entengui que et compri" dedicat a la consulta oberta, hem estat contestat a preguntes que ens han fet arribar mares i pares de fills/es adolescents a través del correu electrònic durant aquestes dues setmanes.
En la primera consulta que ens ha fet arribar una parella amb un adolescent de 15 anys amb qui és molt difícil comunicar-se. Ens han exposat la seva preocupació davant el fet que no els hi expliqui res del que viu a l'institut, desconeixen si les relacions amb els companys van bé o si hi ha quelcom que li preocupa. És important detectar si aquesta actitud reservada és pròpia de l'adolescència o formava part de la seva infància. En cas que formés part de la seva infantesa, no ha de preocupar perquè forma part de la seva personalitat. En cas que estigui sent un comportament nou, és necessari investigar en altres àrees de la seva vida: institut, aficions o rendiment acadèmic per observar si hi ha diferències del que passa dins i fora de casa.
En la segona consulta sobre la obligació de participar en les sortides familiars, és necessari diferenciar la importància de cada una d'elles i arribar a un acord sobre l'hora de finalització de sortida. Aquest pacte pot permetre que el nombre de negatives pugui disminuir.
En la tercera consulta que ens ha fet arribar una mare que té una filla d'11 anys am
b una personalitat influenciable per les altres companyes de la classe. La mare ens demanava com ajudar a la seva filla perquè no es deixés influir en excés pels altres. Cal recordar que els 11 anys és una edat on encara no ha entrat a l'adolescència; per tant, estem parlant de la pubertat. És cert que començar l'E.S.O. en un institut amb persones adolescents pot confondre que no quan hi havia l'E.G.B. Per altra banda, com que està en una edat que s'està definint la seva personalitat, no té un pensament propi i està creixent. Per tant, necessita temps per construir la seva identitat com a persona. De totes maneres, proposem que se li doni valor al seu criteri ajudant-la a pensar. De quina manera? La millor manera és ajudar-li a pensar: què en penses? què et sembla? què t'ha agradat? com és que no t'ha agradat?... l'objectiu és proporcionar-li la confiança necessària per confiar en el seu propi criteri.
Us volem donar les gràcies per les vostres consultes! La propera setmana tindreu l'àudio del programa a la web de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
Imma Marrugat i Daniel Borrell
Qui t'entengui que et compri
En la primera consulta que ens ha fet arribar una parella amb un adolescent de 15 anys amb qui és molt difícil comunicar-se. Ens han exposat la seva preocupació davant el fet que no els hi expliqui res del que viu a l'institut, desconeixen si les relacions amb els companys van bé o si hi ha quelcom que li preocupa. És important detectar si aquesta actitud reservada és pròpia de l'adolescència o formava part de la seva infància. En cas que formés part de la seva infantesa, no ha de preocupar perquè forma part de la seva personalitat. En cas que estigui sent un comportament nou, és necessari investigar en altres àrees de la seva vida: institut, aficions o rendiment acadèmic per observar si hi ha diferències del que passa dins i fora de casa.
En la segona consulta sobre la obligació de participar en les sortides familiars, és necessari diferenciar la importància de cada una d'elles i arribar a un acord sobre l'hora de finalització de sortida. Aquest pacte pot permetre que el nombre de negatives pugui disminuir.
En la tercera consulta que ens ha fet arribar una mare que té una filla d'11 anys am
b una personalitat influenciable per les altres companyes de la classe. La mare ens demanava com ajudar a la seva filla perquè no es deixés influir en excés pels altres. Cal recordar que els 11 anys és una edat on encara no ha entrat a l'adolescència; per tant, estem parlant de la pubertat. És cert que començar l'E.S.O. en un institut amb persones adolescents pot confondre que no quan hi havia l'E.G.B. Per altra banda, com que està en una edat que s'està definint la seva personalitat, no té un pensament propi i està creixent. Per tant, necessita temps per construir la seva identitat com a persona. De totes maneres, proposem que se li doni valor al seu criteri ajudant-la a pensar. De quina manera? La millor manera és ajudar-li a pensar: què en penses? què et sembla? què t'ha agradat? com és que no t'ha agradat?... l'objectiu és proporcionar-li la confiança necessària per confiar en el seu propi criteri.Us volem donar les gràcies per les vostres consultes! La propera setmana tindreu l'àudio del programa a la web de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
Imma Marrugat i Daniel Borrell
Qui t'entengui que et compri
