COM POTENCIAR LA SEVA AUTOESTIMA?

En el QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI de la setmana passada dedicat a l'autoestima de les persones adolescents, us exposem els comentaris de Laura Rucio, psicòloga especialista en adolescència i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut als IES de Vilafranca del Penedès. La conversa es va basar a partir de tres preguntes: què és l'autoestima? la persona adolescent té problemes d'autoestima? què poden fer mares i pares per potenciar l'autoestima de fills/es adolescents?

Què és l’autoestima? És l’acceptació que la persona té de si mateixa. El coneixement i reconeixement de la seva manera de pensar, sentir i fer. L’acceptació dels punts forts i dèbils. Aquesta acceptació li dóna identitat i seguretat per anar creant el seu camí vital.

L’adolescent té problemes d’autoestima? No és una regla matemàtica, però si que és cert que en l’adolescència la persona té dubtes, inseguretats, pors, possiblement més accentuades que en la resta de les etapes vitals. Per tant, és més fàcil entrar en períodes més crítics, i més difícil trobar solucions a problemes i dificultats. Una baixa autoestima no és sinònim de tenir problemes, sinó la persona amb bona dosi d’autoestima té la capacitat i se sent amb el dret de tirar endavant i buscar una sortida a la dificultat, com per exemple demanar ajuda o consell.
La persona amb bona autoestima se sent segura de si mateixa. Gaudeix del que li agrada i afronta amb més serenitat el que no li agrada o el que li costa. Reconeix els seus límits per tant, no es frustra tant davant un possible error. Això si!!! De ben segur que ho intenta, no tira la tovallola. Qui abandona abans d’hora és un/a adolescent amb poca autoestima. Creu que no té prou recursos per superar algun obstacle i aquest pensament erroni no el permet superar-se en el seu dia a dia. Per tant, amb aquest pensament i actitud és molt difícil avançar.

Què poden fer els pares? Per evitar que els adolescents adoptin actituds i pensaments destructius. els pares poden ser els millors referents i punts de suport per a que el seu fill/a pugui adonar-se del potencial que té dins seu i la seva autoestima es vegi reconfortada.

Papes... aspectes a tenir en compte!!!

1. - Escoltar i normalitzar les emocions i pensaments del fill/a. És a dir, ni infravalorar ni sobrevalorar la vivència del noi/a.
Exemple: Fill que es sobrevalora diu: “Papes, he tret un 7 sóc el millor de la classe, sóc un crac”. Pares contents: “Està molt bé fill, et felicitem, però recorda que ningú és perfecte, i tingues en compte que en alguna cosa t’has equivocat, així que ho pots millorar”.
Exemple: Filla que s’infravalora diu: “Papes he estat la única del meu grup d’amigues que he suspès 4 assignatures, no serveixo per a res”. Pares que comprenen la filla: “és normal que et sentis malament, però si has aprovat 6 assignatures tens una prova evident que si serveixes per a moltes coses, ets capaç de seguir millorant, saps que pots contar amb nosaltres”.

2.- Procurar una comunicació constant i sincera. Preguntar directament al fill el que com a pare et preocupi, o explicar-li com et sents tu davant una situació determinada. Evitar fer de detectiu i servir d’exemple a l’hora d’utilitzar el diàleg com la millor eina d’entendres amb les persones.
Exemple: Mama preocupada: “Avui et veig molt callat, et passa alguna cosa? Saps què? quant et vegis més animat m’ho pots explicar que t’escoltaré”. Fill amb moltes coses al cap: "Si mama, ara no em ve de gust parlar".

3. - Respectar els silencis i l’espai personal del fill demostrant que estàs disponible per escoltar quan ho necessiti i tu també estiguis serè/na.

4.- Reforçar allò positiu i animar a millorar el que li dificulta sentir-se bé amb si mateix.
Exemple: Papa que vol que el fill sigui més sociable: “Molt bé fill avui t’he vist de bon rotllo amb els col·legues del futbol i també hi havia noies i rèieu molt. Sembla que t’ho has passat bé!!”.
Fill sorprès del comentari del pare: “Ahh si papa, però no cal que em vigilis”.
Pare que reforça: “No t’he vigilat, simplement t’he vist passant una bona estona i m’ha agradat”.

Són alguns dels exemples amb els que ens podem trobar. Senzillament hem de tractar al fill tal i com ens hagués agradat que ens tractessin a la seva edat.