BULLYING

El passat dijous 5 de febrer vam parlar de l'assetjament escolar o bullying amb la psicòloga Laura Rucio. Ens va deixar clar en què consisteix aquest tipus d'agressió i el paper de mares i pares davant d'aquesta situació.

El bullying és l'assetjament escolar que es dóna entre iguals. L'agressió pot ser física, verbal, psíquica o moral. S'acostuma a abusar de persones pel fet de ser diferents (raça, genere, atributs personals) o per la diferència abismal entre l'actitud de l'agressor (impulsiu) i la víctima (passiu) . Tot i que la violència a les aules ha existit sempre, L'alarma actual és la situació extrema de violència que es respira a nivell social. La llibertat d'expressió, la interculturalitat, la democràcia ha estat mal entesa per algunes persones que s'han aprofitat de la llibertat i han exercit un llibertinatge en fer el que pensen sense tenir en compte els límits socials: Les Normes i el que encara esgarrifa més: Els drets humans.

Pel que respecta a la situació de bullying són 3 els components que elaboren l'escena.

- L'agressor: Persona amb pocs recursos de resolució de conflictes i ho aborda de la manera que sap, amb el seu punt fort: l'agressió.

- La víctima: Persona cohibida en defensar els seus drets i amb dificultat de resoldre els conflictes de manera directa i assertiva. Acostuma a callar el que li passa i a anar acumulant malestar de diferents conflictes.

Punt en comú: Tant un com l'altre acostumen a tenir baixa autoestima. Els 2 en el fons són víctimes de la societat però un ho manifesta agredint a una tercera persona que directament no l'ha fet res, sinó que es deixa fer i automàticament aquest noi/a es converteix en una altra víctima de la societat.

- El 3r component i gairebé més important és el rol de la persona observadora. És a dir, la majoria de nosaltres! En l'àmbit escolar, la resta de companys. Aquest són “còmplices” de la situació i com a persones actives i possiblement amb més autoestima i habilitats socials que els protagonistes de l'escena de conflicte, han de proposar alternatives de solució, si més no, han de posar límits al que s'està convertint en una injustícia i situació sense sentit.

Tant les persones més properes a l'agressor com els més propers i sensibles a la víctima han de mirar de parlar obertament amb ells de la situació de bullyimg. No jutjant la situació sinó animant-los a solucionar la situació de manera pacífica i donant mostres clares que tant fer el rol d'agressor com de víctima, a la llarga porta més problemes que solucions. El rol dels pares, és igual a la de l'observador. Han de crear un espai on poder parlar amb el fill tant si és agressor, víctima o observador. Reflexionar tranquil·lament la situació viscuda i veure els motius de la conducta en qüestió. A partir d'aquí destacar la manera més racional de gestionar un proper conflicte. Ensenyar-los a saber demanar i saber dir prou.

Un altre fet que els pares han de recordar és que aquest són constantment models d'aprenentatge cap els seus fills, per tant, ser coherent tant amb el que es diu com el que es fa. No es tracta de ser perfecte sinó reconèixer que té de positiu i negatiu actuar d'una determinada manera. El pare o mare, com adult, sí que ha de mostrar la capacitat de veure les repercussions que té un conflicte tant pel propi fill com per l'altre adolescent. Posar-se a la pell del possible agressor com de la possible víctima i veure de quina manera poden conviure de manera respectuosa sense perjudicar a l'altre.

Si vols escoltar el programa sobre bullying, només has d'entrar al següent link. Recorda que tens a la teva disposició un correu electrònic per fer-nos arribar els teus comentaris, dubtes i suggerències sobre la salut a l'adolescència. El correu és quitentengui@gmail.com.