QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI

FINS EL SETEMBRE!

2009-07-14T05:32:00.000-07:00

El programa "Qui t'entengui que et compri" ja s'ha acabat en aquest curs 2008-09; però, de totes maners, el Servei de Salut de l'Ajuntament de Vilafranca i Ràdio Vilafranca estan treballant per oferir un nou i diferent espai de salut a partir del mes de setembre. La proposta d'enguany tracta sobre la salut emocional i mental de les persones. Si tens alguna proposta o suggeriment, fes-nos-ho arribar al correu quitentengui@gmail.com.

Us mantindrem informades i informats!

Bon estiu!

CLOENDA

2009-06-11T02:29:00.001-07:00

El proper dijous 25 de juny farem l'últim programa del "Qui t'entengui que et compri" on exposarem un resum de les 19 intervencions més destacades de tot l'espai que es va estrenar al setembre del 2008 tractant aspectes com l'educació afectivo-sexual, educació emocional, autoestima, drogodependències, els trastorns de la conducta alimentària i les diferències de gènere, entre d'altres.

Algunes de les qüestions a tractar seran les següents: Quin paper tenen mares i pares en promoure la salut dels seus fills/es adolescents? Què poden fer? Què no poden fer? Quines són les recomanacions saludables per millorar la tasca educativa de mares i pares?

A les 10:30h a Ràdio Vilafranca - 90.2 FM.

POSAR LÍMITS

2009-06-09T00:14:00.000-07:00

Aquest dijous 11 de juny, parlarem de com POSAR LÍMITS. Per aquest motiu, hem convidat a Jordi Almenay, inspector en cap de la Policia Local de Vilafranca del Penedès per debatre sobre els següents temes: quina és la percepció actual dels joves? Quines són les conductes de risc més pròpies dels joves adolescents? Com es poden protegir els joves adolescents? Com podem ajudar a mares i pares a posar límits?
Us hi esperem aquest dijous a les 10:30 a Ràdio Vilafranca - 90.2 FM!

RESPOSTES DE LA CONSULTA OBERTA

2009-05-28T04:56:00.000-07:00

Avui en el programa "Qui t'entengui que et compri" dedicat a la consulta oberta, hem estat contestat a preguntes que ens han fet arribar mares i pares de fills/es adolescents a través del correu electrònic durant aquestes dues setmanes.

En la primera consulta que ens ha fet arribar una parella amb un adolescent de 15 anys amb qui és molt difícil comunicar-se. Ens han exposat la seva preocupació davant el fet que no els hi expliqui res del que viu a l'institut, desconeixen si les relacions amb els companys van bé o si hi ha quelcom que li preocupa. És important detectar si aquesta actitud reservada és pròpia de l'adolescència o formava part de la seva infància. En cas que formés part de la seva infantesa, no ha de preocupar perquè forma part de la seva personalitat. En cas que estigui sent un comportament nou, és necessari investigar en altres àrees de la seva vida: institut, aficions o rendiment acadèmic per observar si hi ha diferències del que passa dins i fora de casa.

En la segona consulta sobre la obligació de participar en les sortides familiars, és necessari diferenciar la importància de cada una d'elles i arribar a un acord sobre l'hora de finalització de sortida. Aquest pacte pot permetre que el nombre de negatives pugui disminuir.

En la tercera consulta que ens ha fet arribar una mare que té una filla d'11 anys amb una personalitat influenciable per les altres companyes de la classe. La mare ens demanava com ajudar a la seva filla perquè no es deixés influir en excés pels altres. Cal recordar que els 11 anys és una edat on encara no ha entrat a l'adolescència; per tant, estem parlant de la pubertat. És cert que començar l'E.S.O. en un institut amb persones adolescents pot confondre que no quan hi havia l'E.G.B. Per altra banda, com que està en una edat que s'està definint la seva personalitat, no té un pensament propi i està creixent. Per tant, necessita temps per construir la seva identitat com a persona. De totes maneres, proposem que se li doni valor al seu criteri ajudant-la a pensar. De quina manera? La millor manera és ajudar-li a pensar: què en penses? què et sembla? què t'ha agradat? com és que no t'ha agradat?... l'objectiu és proporcionar-li la confiança necessària per confiar en el seu propi criteri.

Us volem donar les gràcies per les vostres consultes! La propera setmana tindreu l'àudio del programa a la web de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Imma Marrugat i Daniel Borrell
Qui t'entengui que et compri

ÚLTIMS TRES EDICIONS DEL PROGRAMA

2009-05-26T03:08:00.000-07:00

Tot té un principi i un fi. Us informen les tres últimes edicions de l'espai de ràdio "Qui t'entengui que et compri" que tanca parada el proper dijous 25 de juny amb un resum del més destacat que s'ha anat exposant al llarg de tot el curs.

28/05/2009
CONSULTA OBERTA
Un espai dirigit a contestar aquelles qüestions, dubtes, consultes i preguntes que ens hagin fet arribar mares i pares al llarg de tot l’any a través del bloc d’Internet i del correu electrònic.
Professional: Imma Marrugat, psicòloga.

11/06/2009
POSAR LÍMITS
Des de la policia local, quina és la percepció actual dels joves? Quines són les conductes de risc més pròpies dels joves adolescents? Com es poden protegir els joves adolescents? Com els poden ajudar mares i pares a posar límits?
Professional: Jordi Alemany, inspector de la Policia Local de Vilafranca del Penedès.

25/06/2009
CLOENDA
Un espai dedicat a fer una síntesis de tots els aprenentatges assolits gràcies a la participació de totes les persones expertes en promoció de la salut en joves. Quin paper tenen mares i pares en promoure la salut dels seus fills/es adolescents? Què poden fer? Què no poden fer?
A càrrec del Servei de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

CONSULTA OBERTA

2009-05-14T03:30:00.000-07:00

Què puc fer perquè no em contesti malament quan li faig una pregunta? Com puc motivar-lo perquè tingui més motivació en els estudis? Com puc parlar de sexualitat amb la meva filla? Com em puc apropar al meu fill sense que se senti controlat? Com ho puc fer perquè m'expliqui el que li passa? Aquestes i d'altres qüestions es tractar en la propera edició del QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI que es realitzarà el dijous 28 de maig. Obrim el nostre correu electrònic perquè ens feu arribar les vostres consultes, dubtes i preguntes sobre la relació amb els vostres fills/es adolescents i sobre com millorar les vostres pautes d'actuació com a mares i pares.

Contarem amb la presència dels psicòlegs Imma Marrugat i Daniel Borrell per poder respondre a totes les vostres qüestions plantejades per correu electrònic. Ens podeu fer arribar les vostres consultes al quitentengui@gmail.com abans del 25 de maig.

No deixis passar aquesta oportunitat per tenir respostes a les teves preguntes! El proper dijous 28 de maig a les 10:30h a Ràdio Vilafranca al 90.2 FM.

ORIENTACIÓ ACADÈMICA

2009-05-13T23:52:00.000-07:00

Avui dijous 14 de maig a les 10:30h a Ràdio Vilafranca, parlarem de la ORIENTACIÓ ACADÈMCIA de les persones adolescents. Com que estem en període de pre-inscripcions, jornades obertes de centres i fi del curs actuals, algunes de les qüestions que posarem sobre la taula són les següents: Quins són els dubtes més freqüents que tenen els joves sobre el seu futur professional? Quines són les pors més habituals? Què significa prendre una decisió en l'etapa de l'adolescència? Què necessiten els adolescents dels adults? Com poden ajudar els mares i pares en el procés de presa de decisió?

Hem convidat a la Núria Mallofré, responsable del servei de referència per als joves de Vilafranca del Penedès. Estem parlant del SIAJ.

COM POTENCIAR LA SEVA AUTOESTIMA?

2009-05-05T01:04:00.000-07:00

En el QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI de la setmana passada dedicat a l'autoestima de les persones adolescents, us exposem els comentaris de Laura Rucio, psicòloga especialista en adolescència i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut als IES de Vilafranca del Penedès. La conversa es va basar a partir de tres preguntes: què és l'autoestima? la persona adolescent té problemes d'autoestima? què poden fer mares i pares per potenciar l'autoestima de fills/es adolescents?

Què és l’autoestima? És l’acceptació que la persona té de si mateixa. El coneixement i reconeixement de la seva manera de pensar, sentir i fer. L’acceptació dels punts forts i dèbils. Aquesta acceptació li dóna identitat i seguretat per anar creant el seu camí vital.

L’adolescent té problemes d’autoestima? No és una regla matemàtica, però si que és cert que en l’adolescència la persona té dubtes, inseguretats, pors, possiblement més accentuades que en la resta de les etapes vitals. Per tant, és més fàcil entrar en períodes més crítics, i més difícil trobar solucions a problemes i dificultats. Una baixa autoestima no és sinònim de tenir problemes, sinó la persona amb bona dosi d’autoestima té la capacitat i se sent amb el dret de tirar endavant i buscar una sortida a la dificultat, com per exemple demanar ajuda o consell.
La persona amb bona autoestima se sent segura de si mateixa. Gaudeix del que li agrada i afronta amb més serenitat el que no li agrada o el que li costa. Reconeix els seus límits per tant, no es frustra tant davant un possible error. Això si!!! De ben segur que ho intenta, no tira la tovallola. Qui abandona abans d’hora és un/a adolescent amb poca autoestima. Creu que no té prou recursos per superar algun obstacle i aquest pensament erroni no el permet superar-se en el seu dia a dia. Per tant, amb aquest pensament i actitud és molt difícil avançar.

Què poden fer els pares? Per evitar que els adolescents adoptin actituds i pensaments destructius. els pares poden ser els millors referents i punts de suport per a que el seu fill/a pugui adonar-se del potencial que té dins seu i la seva autoestima es vegi reconfortada.

Papes... aspectes a tenir en compte!!!

1. - Escoltar i normalitzar les emocions i pensaments del fill/a. És a dir, ni infravalorar ni sobrevalorar la vivència del noi/a.
Exemple: Fill que es sobrevalora diu: “Papes, he tret un 7 sóc el millor de la classe, sóc un crac”. Pares contents: “Està molt bé fill, et felicitem, però recorda que ningú és perfecte, i tingues en compte que en alguna cosa t’has equivocat, així que ho pots millorar”.
Exemple: Filla que s’infravalora diu: “Papes he estat la única del meu grup d’amigues que he suspès 4 assignatures, no serveixo per a res”. Pares que comprenen la filla: “és normal que et sentis malament, però si has aprovat 6 assignatures tens una prova evident que si serveixes per a moltes coses, ets capaç de seguir millorant, saps que pots contar amb nosaltres”.

2.- Procurar una comunicació constant i sincera. Preguntar directament al fill el que com a pare et preocupi, o explicar-li com et sents tu davant una situació determinada. Evitar fer de detectiu i servir d’exemple a l’hora d’utilitzar el diàleg com la millor eina d’entendres amb les persones.
Exemple: Mama preocupada: “Avui et veig molt callat, et passa alguna cosa? Saps què? quant et vegis més animat m’ho pots explicar que t’escoltaré”. Fill amb moltes coses al cap: "Si mama, ara no em ve de gust parlar".

3. - Respectar els silencis i l’espai personal del fill demostrant que estàs disponible per escoltar quan ho necessiti i tu també estiguis serè/na.

4.- Reforçar allò positiu i animar a millorar el que li dificulta sentir-se bé amb si mateix.
Exemple: Papa que vol que el fill sigui més sociable: “Molt bé fill avui t’he vist de bon rotllo amb els col·legues del futbol i també hi havia noies i rèieu molt. Sembla que t’ho has passat bé!!”.
Fill sorprès del comentari del pare: “Ahh si papa, però no cal que em vigilis”.
Pare que reforça: “No t’he vigilat, simplement t’he vist passant una bona estona i m’ha agradat”.

Són alguns dels exemples amb els que ens podem trobar. Senzillament hem de tractar al fill tal i com ens hagués agradat que ens tractessin a la seva edat.

AUTOESTIMA

2009-04-28T04:41:00.000-07:00

El proper dijous 30 d'abril, tractarem l'AUTOESTIMA de les persones adolescents. Algunes de les qüestions que es tractaran en el programa són: Què s’entén per autoestima? Com tenen l’autoestima les persones adolescents? Com es pot ajudar a potenciar l’autoestima de fills/es adolescents?

En aquesta nova edició del Qui t'entenngui que et compri, hem tornat a convidar la Laura Rucio, psicòloga especialista en adolescència i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut als IES de Vilafranca del Penedès. No t'ho perdis, el dijous 30 d'abril a les 10:30h a Ràdio Vilafranca.

ORIENTACIO SEXUAL A L'ADOLESCÈNCIA

2009-04-21T03:33:00.000-07:00

En el Qui t'entengui que et compri dedicat a l'orientació sexual, l'Àngels Soler ens ha fet un exercici de reflexió entorn la tolerància i el respecte cap a les diferències entre les persones. Com a presidenta de la delegació de l'Associació de Mares i Pares de Gays i Lesbianes de Vilafranca del Penedès, ha recordat com es vivia la sexualitat a l'Antiga Grècia i, malgrat hi ha canvis socials i legals, continua sent un tabú parlar de la homosexualitat. A més, ha remarcat que les persones homosexuals s'enamoren, no només tenen relacions sexuals. L'amor, el desamor, les il·lusions, els desitjos i els projectes formen part l'afectivitat i sexualitat entre persones del mateix sexe. A més, ha recomanat a mares i pares que estiguin al costat del seu fill o la seva filla, escoltin les seves pors, dubtes i/o angoixes, entenguin que hi ha joves que no tenen clar si els hi agraden els nois o les noies, comprenguin que és una etapa de transformació i de confusió, no pressuposin la seva heterosexualitat, busquin suport si no entenen el que està passant, etc.

Si estàs interessat/da en parlar amb algun membre d'aquesta associació, et recordem que els podràs trobar el primer dimecres de cada mes a la Sala 5 de l'Escorxador de Vilafranca del Peendès - C/l'Escorxador, núm. 19. L'horari de trobada és les 21:00h fins les 22:00h. La pàgina web de l'Associació de Mares i Pares de Gays i Lesbianes és la següent http://www.ampgil.org/ on trobaràs informació sobre la orientació sexual, relats de testimonis de mares i pares, activitats de l'associació i bibliografia, entre d'altres.

Altres pàgines web d'interès:
- Casal Lambda: http://www.lambdaweb.org/
- Coordinadora Gay i Lesbiana: http://www.cogailes.org/

ORIENTACIO SEXUAL

2009-04-14T02:37:00.000-07:00

En el pograma d'aquest dijous, parlarem de la diversitat sexual , és a dir, heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat. Algunes de les qüestions que posarem sobre la taula són: com entendre la orientació sexual? S’escull la orientació sexual? Si penso que pot ser una persona homosexual, com puc ajudar al meu fill/a adolescent? Què és la homofòbia? Què podem fer per tolerar la diversitat sexual en els adolescents? Per aquest motiu, hem convidat a l'Àngels Soler, membre de l’Associació de Mares, pares i familiars de gays i lesbianes.

Durant la setmana prèvia a la gran diada catalana de Sant Jordi, parlem de l'amor amb tots els colors que formen part de la nostra realitat afectiva. Recorda aquest dijous 17 d'abril a les 10:30h a Ràdio Vilafranca!

EXERCICI FÍSIC

2009-04-01T23:48:00.000-07:00

En el programa d'avui del Qui t'entengui que et compri, parlarem sobre l' EXERCICI FÍSIC a l'adolescència. Algunes de les qüestions que s'han posat sobre la taula han estat les següents: Quins són els beneficis de la pràctica esportiva en l'adolescència? Quins són els esports més idonis per realitzar? Com motivar als adolescents en la pràctica de l'exercici físic? Quins perills hi ha en una pràctica excessiva? Avui hem comptat amb la col·laboració de Joan Recasens, tècnic del Patronat d'Esports de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Alhora de promoure l'activitat física en fills/es adolescents, en Joan ens ha recomanat no obligar. En tot cas, és més profitós ajudar a escollir quina és l'activitat més idònia a partir dels interessos i preferències. Per això, cal saber que hi ha una llista extensa d'activitats que es poden fer en diferents mitjans: terra, aire i aigua. També ha destacat la importància que es practiqui activitat física en l'àmbit familiar. Si la mare o el pare tenen l'hàbit de practicar exercici, aquest pot ser un bon model que la persona adolescent pot incorporar en el seu estil de vida. Un altre dels avantatges de practicar activitat física és que ajuda a organitzar-se, planificar-se i gestionar el seu temps de manera efectiva per poder complir amb les obligacions acadèmiques.

En Joan Recasens ens ha explicat que, durant el període de l'adolescència, es produeix una ruptura entre la infància i l'etapa adulta. Hi ha casos de joves que han practicat exercici durant la seva infància i ho abandonen quan són adolescents. Pot ser que aquest abandonament pogui ser interpretat erròniament per mares i pares. La realitat és que, després de l'adolescència, molts d'aquests joves recuperen aquest hàbit i l'integren en el seu dia a dia. Per tant, el principal problema és com motivar als joves a practicar exercici, doncs són pocs els casos de persones que viuen obsessionades amb el culte al cos. És més freqüent detectar el sedentarisme que no la vigorèxia. De totes maneres, el valor de l'esforç associat a l'esport es pot traslladar a la resta d'àmbits de la vida d'una persona millorant la seva salut física, psicològica i social. No ens hem d'oblidar que hi ha pràctiques esportives socialitzadores i que faciliten una xarxa social pel jove.

Si vols conèixer els recursos existents a Vilafranca del Penedès, et convidem a conèixer el Complex Aquàtic on es realitzen diferents activitats físiques: natació, ioga, tai-txi, fitness aquàtic, etc. Properament, podreu trobar l'àudio del programa d'avui a la web de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedes. Recomana el programa a totes aquelles persones que tenen fills i filles adolescents, doncs la oportunitat d'aprendre està al nostre abast.

PREVENCIÓ DROGODEPENDÈNCIES

2009-03-19T01:46:00.000-07:00

En el Qui t'entengui que et compri d'avui, parlarem de la PREVENCIÓ DROGODEPENDÈNCIES a nivell clínic. Algunes de les qüestions que posarem sobre la taula són les següents: Com es pot tractar el tema de drogues amb els fills/es? Quina és la millor actitud davant d’aquest tema? Quines són les senyals per detectar un consum problemàtic? Com es pot prevenir el consum de drogues en l’àmbit familiar? Per aquest motiu, hem convidat a ProfesOtger Ametller, psicòleg del Centre Atenció Seguiment Drogodependències d’Alt Penedès i Garraf (CASD).

EL CONSUM DE LA FELICITAT

2009-03-05T03:53:00.000-08:00

Ens convertim en consumidors en molts moments de la nostra vida (quan ens llevem i encenem el llum, ens rentem les dents, ens preparem l’esmorzar, sortim de casa i agafem el cotxe o l’autobús...). Diríem que és gairebé impossible escapar-se de la lògica del consum en la que es mou la nostra societat.

LA PUBLICITAT INCITA AL CONSUM
L’espectacular influència dels mitjans de comunicació (tv, ràdio, revistes...) i la gran sofisticació de les diferents tècniques de màrqueting i publicitat, inciten els joves a consumir els seus productes i també les diferents experiències i emocions que ens venen (increïbles esports d’aventura, inoblidables cap de setmana a un spa...). Per desgràcia, la publicitat, en moltes ocasions, en lloc de facilitar als consumidors l’elecció entre les diferents alternatives d’un mateix tipus de producte, es transforma en una eina de manipulació, incitant a un consum innecessari, desmesurat i, de vagades, ofereix unes característiques i una qualitat que no es corresponen amb la realitat. Per tant, caldria saber valorar-la d’una manera adient i exercir cert control sobre ella.

Cal que els joves siguin conscients que moltes campanyes publicitàries van dirigides a ells, com a col·lectiu especialment sensible a la moda i a portar tot allò que els fa més atractius als demés. Segons un estudi recent (novembre de 2008) de l’Agència Catalana del Consum sobre els recursos econòmics dels joves no universitaris d’entre 12 i 18 anys, “les despeses més freqüents són en oci, però la despesa més important en termes absoluts és en imatge personal (60€/mes), encara que hi ha més noies que gasten mensualment en imatge personal que nois. Normalment aquesta despesa està relacionada amb la compra de roba i complements”. També cal dir que no consumim només en funció del que ens proposa la publicitat, sinó també en funció del que consumeix el nostre grup de referència (família, amics, cantant preferit...), és una forma d’integració social i d’aconseguir l’estima i l’acceptació dels demés (llei de la imitació: l’individu només aspira a tenir el que tenen els altres). Segons un altre estudi (març 2004) de les actituds i el comportament dels adolescents catalans en relació amb el consum, “7 de cada 10 adolescents acostumen a comprar-se coses que estan de moda” i “el gust per tenir productes de marques i noms coneguts també és majoritari (62,0%)”. ”Contràriament, el fet de comprar productes que han vist anunciats o tenir els mateixos productes i marques que els amics o companys no és una tendència majoritària entre els adolescents (la marca apareix en 5è lloc, després del preu, la qualitat, que estigui de moda i l’opinió dels pares). Així els adolescents no correlacionen directament el fet que un producte estigui de moda o sigui de marca coneguda amb el fet que s’anunciï o que el tinguin els amics o els companys. Possiblement, aquesta no correlació directa pot estar influïda per no voler afirmar de manera explícita un “mimetisme” o “còpia” entre els adolescents del mateix grup, alhora que es reivindica la seva pròpia personalitat, ja que aquest fet es fa més palès a mesura que augmenta l’edat de l’adolescent”.

EL CONSUM COM A FORMA DE RELACIONAR-NOS I D’ADQUIRIR IDENTITAT
És per això que podem afirmar que en aquesta societat, el consum no és la simple activitat de gastar, sinó també una forma de relacionar-nos i d’adquirir identitat. És per això que, no entrar en la lògica del consum pot conduir a l’exclusió social i a la marginació (és impensable que algun jove no tingui mòbil, aquell que no en tingui quedarà exclòs del grup). Una forma d’anar construint la nostra identitat és amb la llibertat d’escollir, la qual es converteix en una necessitat, fruit d’una major oferta que demanda. Si anem a la botiga a comprar arròs, a banda d’escollir entre deu o més marques diferents, haurem de decidir si el volem normal o allargat, blanc o integral, etc.

Se’ns presenta el consum com un món de possibilitats i oportunitats per viure plenament i a fons; el consum és divertit i, a través d’ell aconseguirem la felicitat! Però és un consum que necessita diners i, per tant, les desigualtats econòmiques agafen una altra dimensió. Està clar que la possessió de determinats béns determina el nostre estatus social, quan aquest augmenta, també s’incrementa el respecte que ens tenen els altres i, per tant, la nostra autoestima.

LES EMOCIONS COM A OBJECTES DE CONSUM
Si la publicitat té tanta influència sobre nosaltres és perquè s’ha anat configurant un model d’individu determinat, el qual per poder ser, ha de sentir, “som el que sentim”. Les emocions, lluny de ser quelcom que es troba en el nostre interior, són una producció social, són allò més autèntic que tenim, allò que cal deixar anar, deixar sortir, doncs són la millor manera de gaudir del que la vida ens pot oferir. Es tornen a posar en circulació, sobretot perquè la intel·ligència emocional permet de gestionar el jo i treure el màxim partit de les relacions interpersonals per a triomfar en el món. A més, per als qui no puguin expressar les emocions, no les coneguin i les vulguin fer aflorar, sempre poden consumir llibres d’autoajuda o els diversos professionals especialitzats a trobar-les en els seu veritable interior!
I és precisament el consum -de productes, d’experiències, del nostre propi cos, etc. - l’element que se’ns presenta com a capaç de garantir-nos que tindrem una àmplia oferta de possibilitats per a gaudir de les pròpies emocions i, per tant, de la nostra individualitat, amb l’afegit d’una sensació de llibertat que no deixa de ser fictícia.

EL CONSUM D’OBJECTES
Els diferents estats emocionals acompanyen el desig o l’anhel d’algun objecte que encara no hem adquirit o d’alguna experiència que ens agradaria provar (pujar al dragon-khan...). Participar en certes activitats d’oci és un recurs per a viure emocions intensament, una oportunitat per a la gent per a superar per un moment les normes, les constriccions i l’autocontrol, tot i que de manera col·lectiva i controlada.

La relació emocional que tenim amb els objectes i amb els espais pot arribar a ser molt forta, ens susciten la mateixa mena de sentiments i vincles que tenim amb les persones i patim igualment si els perdem. Els espais i llocs estan profundament entrellaçats amb la nostra vida emocional i també hi podem desenvolupar forts vincles. Un s’estima un amant com s’estima un xampú. La promesa del producte també és la promesa de l’amant, amb la diferència que l’amant et pot fallar i el producte sempre és el mateix. La complexitat està en el fet que no tan sols consumim objectes, sinó que tornem en objecte tot el que consumim: nosaltres mateixos i tot i tots els altres amb qui ens relacionem.

EL CONSUM D’UN MATEIX – EL PROPI COS COM A OBJECTE DE CONSUM
Una de les coses que més preocupa als joves és el seu aspecte físic. Sembla demostrat que els joves consumeixen bastants productes relacionats amb l’estètica i amb el culte al cos (roba, cosmètica, bijuteria, gimnasos, mètodes per aprimar-se...). El culte al cos és un valor dominant en la nostra societat i és una manera de convertir-nos nosaltres mateixos en objectes de consum.
Moltes vegades, la construcció del cos va lligada a la construcció de la nostra identitat (per exemple, persones que si tenen un cos bonic poden triomfar a la vida i tenir èxit personal i professional). D’això en sap molt la publicitat! En la societat actual, cal que aquest benestar emocional que parlàvem es percebi des de l’exterior, s’ha de veure reflectit en el cos i no n’hi ha prou amb els ulls, que abans eren el mirall de l’ànima, ara és millor si pots lluir una bona figura i semblar saludable.

Un dels àmbits en què cal anar amb més preocupació és el dels màgics mètodes per aprimar-se. S’ha de saber que alguns d’ells poden tenir efectes negatius sobre la salut de la persona, o tan sols són efectius durant un curt període de temps. Sens dubte, la millor orientació seria la d’anar a veure un professional de la salut (metge, dietista, psicòleg) que ens ajudi a aconseguir l’objectiu d’aprimar-nos i també caldria fer una seriosa reflexió sobre l’acceptació d’un mateix, ja que l’obsessió per aprimar-se podria derivar en un trastorn alimentari com l’anorèxia o la bulímia nerviosa. Aquestes afecten majoritàriament a les joves i adolescents i les dificultats per sortir-se’n són serioses.

És cert que els cossos ens pertanyen i ens permeten relacionar-nos amb els altres, però ho fan a partir de les interpretacions que tenim i que els permetem de practicar. Hem construït una dualitat ment-cos i, en molts casos, la ment actua separada del cos i, moltes de les patologies que es consideren actualment, incloent-hi l’anorèxia, tan de moda entre els joves, operen sota aquest principi. La víctima de l’anorèxia se sent profundament dissociada del cos, fins al punt que necessita controlar-lo totalment i li nega qualsevol interferència amb la ment. Aquesta dualitat ha estat promoguda per la ciència com l’única manera possible de dur-la a terme. Però el punt de vista construccionista va més enllà, ja que no hi ha aquesta dualitat ment-cos i d’entrada no es poden separar.

Juntament amb l’oferta d’emocions a la carta –disposades en paquets d’alegria, humor, odi, acció, violència, intriga, etc. en format de pel·lícules, jocs virtuals, esports de saló, raves amb drogues de disseny, moda i raigs UVA amb massatges a mil, el mateix cos comparteix amb les emocions la qualitat d’objecte de consum. Podem comprar per a la seva contemplació pornografia, revistes del cor, concursos de bellesa a la TV, sèries com “Los vigilantes de la playa”... Igual que les emocions, el cos també s’ha tornat a posar de moda perquè es requereix una quantitat tan gran de productes, objectes i escenografies per a tenir un cos natural, sa i ecològic que és completament rendible. Els espais-aparador per a lluir-los i els indispensables per a “relacionar-se” amb altres cossos també es cobren –discoteques, centres comercials, bars, etc.- i, com que una imatge val més que mil paraules, la cirurgia plàstica, els gimnasos, els passadissos d’aliments dietètics i tota la industria cosmètica tenen molt a oferir. En aquesta societat de consum, ens hem de treballar el cos, no per a la cura d’un mateix, sinó per obtenir els estàndards necessaris per ser desitjats, exhibits i admirats per cossos diferents del nostre i per a admirar els cossos aliens com a manera de perfeccionar la nostra pròpia tècnica de cura.

Actualment hem construït el cos com el límit i el mediador entre una cosa que hi ha a l’interior, que anomenem individu i, una altra cosa que hi ha a fora i que anomenem societat. Si el que hi ha a dins correspon amb els estereotips que es volen fora, aleshores estem davant d’un individu normal i, amb una mica de sort, feliç; si no, estem davant d’un individu amb problemes que s’expressen en el seu cos o directament amb el seu cos. Naturalment, hi ha espai per a la resistència i els cossos que no són del tipus top model poden possibilitar una transformació, però no dels cossos, sinó dels diferents discursos socials que creen el conflicte entre els cossos i les seves afectivitats. El que cal, doncs, és construir un discurs alternatiu al consum d’un mateix.

Gabriela Giralt
Tècnica de consum de l’Ajuntament de Vilafranca
Març 2009

Fonts:
- Apunts de Psicologia econòmica i del comportament del consumidor de la Universitat Oberta de Catalunya (2007)
- Guia del Jove consumidor, Associació Consum Rebel
- Estudi sobre els recursos econòmics dels joves no universitaris de l’Agència Catalana del Consum (novembre de 2008). Agència Catalana del Consum.
- Estudi de les actituds i el comportament dels adolescents catalans en relació amb el consum (març 2004). Institut Català del Consum.

CULTE AL COS & CONSUM

2009-03-05T00:02:00.000-08:00

Avui tenim una nova edició del programa de ràdio amb el tema del CULTE AL COS & CONSUM. Algunes de les preguntes que posarem sobre la taula són: Quins són els models de bellesa actuals en la nostra societat? Quins són els nous hàbits de consum dels joves? Què significa el consum per un jove? Quina importància té el grup d’iguals?

En aquesta nova edició del programa, hem convidat a Gabi Giralt, tècnica del Servei de Consum de l'Ajuntament de Vilafranca.

ALIMENTACIÓ A L'ADOLESCÈNCIA

2009-03-03T00:09:00.000-08:00

Arribar a l'adolescència suposa entrar en una etapa de grans canvis, tant físics, emocionals, com intel·lectuals. Es, per això, que una bona alimentació és molt important en aquesta etapa.
Per poder aconseguir un bon estat anímic, per poder ajudar a tenir una millor concentració i per assegurar un correcte creixement, alguns dels consells que haurien de portar a terme són:

· Compartir i crear un bon ambient durant els àpats, entre pares i fills.

· Cal fer un bon esmorzar abans de sortir de casa, que ha d'incloure: un làctic (got de llet, iogurt), una ració de pa o cereals o torrades i una fruita o suc de fruita. Hem de pensar que durant la nit hem gastat les nostres reserves d'energia i cal reposar-les pel contrari el nostre organisme es ressentirà i es manifestarà sentint-nos cansats en el cas de no esmorzar.

· A mig matí i per no disminuir la capacitat de concentració a la classe és important que l'adolescent esmorzi un entrepà amb una mica de pernil, embotit o formatge.

· Fer un dinar equilibrat és imprescindible per recuperar-se de la jornada del matí i poder enfrontar la tarda amb la màxima concentració i el màxim de vitalitat. Aquest dinar ha de tenir una part d'aliments energètics (patata, arròs, llegum o pasta), una ingesta de proteïnes (carn, peix, o ous) i uns postres que poden ser una fruita.

· Es important fer un berenar, un cop finalitzada l'escola, i abans de realitzar les tasques escolars. Aquest berenar podria estar format per un entrepà, uns cereals amb llet o bé uns fruits secs amb un iogurt.

· El darrer àpat del dia se li ha de donar la mateixa importància que la resta d'àpats, doncs hem de preparar el nostre organisme per anar a dormir, doncs durant aquest temps hi ha una gran necessitat ja que té lloc la reparació dels teixits i cal per tant una font energètica.

La nutricionista Eulàlia Vidal va recordar que és important evitar dietes miraculoses que no aporten res beneficiós i disminueixen el rendiment de l'adolescent i, en cas de voler iniciar una dieta per perdre pes, va aconsellar l'assessorament d'una dietista.

CONSULTA ON-LINE

2009-02-24T00:32:00.000-08:00

Recorda que tens a la teva disposició un correu electrònic en el que ens podeu fer arribar els vostres comentaris, preguntes, dubtes i suggerències sobre aquest espai radiofònic que, cada vegada, té més adeptes. El correu electrònic és quitentengui@gmail.com.

A finals del mes de maig, realitzarem un programa amb l'objectiu de resoldre aquelles qüestions que s'hagin plantejat a través de les vostres consultes rebudes.

Moltes gràcies!

NUTRICIÓ

2009-02-18T23:50:00.000-08:00

Avui parlarem de nutrició en l'etapa de l'adolescència. Com és l’alimentació d’una persona adolescent? Quins són els beneficis d’una alimentació saludable? Com promoure bons hàbits alimentaris? Quin és el principal dèficit en l’alimentació d’una persona adolescent? Quins són els perills de les dietes per adolescents? Què pot fer un pare i una mare per la cura d'una bona alimentació?

Per tractar aquest tema, hem convidat a l'Eulàlia Vidal, farmacèutica, especialitzada en Nutrició, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la taula municipal de nutrició i exercici físic.

BULLYING

2009-02-18T23:41:00.000-08:00

El passat dijous 5 de febrer vam parlar de l'assetjament escolar o bullying amb la psicòloga Laura Rucio. Ens va deixar clar en què consisteix aquest tipus d'agressió i el paper de mares i pares davant d'aquesta situació.

El bullying és l'assetjament escolar que es dóna entre iguals. L'agressió pot ser física, verbal, psíquica o moral. S'acostuma a abusar de persones pel fet de ser diferents (raça, genere, atributs personals) o per la diferència abismal entre l'actitud de l'agressor (impulsiu) i la víctima (passiu) . Tot i que la violència a les aules ha existit sempre, L'alarma actual és la situació extrema de violència que es respira a nivell social. La llibertat d'expressió, la interculturalitat, la democràcia ha estat mal entesa per algunes persones que s'han aprofitat de la llibertat i han exercit un llibertinatge en fer el que pensen sense tenir en compte els límits socials: Les Normes i el que encara esgarrifa més: Els drets humans.

Pel que respecta a la situació de bullying són 3 els components que elaboren l'escena.

- L'agressor: Persona amb pocs recursos de resolució de conflictes i ho aborda de la manera que sap, amb el seu punt fort: l'agressió.

- La víctima: Persona cohibida en defensar els seus drets i amb dificultat de resoldre els conflictes de manera directa i assertiva. Acostuma a callar el que li passa i a anar acumulant malestar de diferents conflictes.

Punt en comú: Tant un com l'altre acostumen a tenir baixa autoestima. Els 2 en el fons són víctimes de la societat però un ho manifesta agredint a una tercera persona que directament no l'ha fet res, sinó que es deixa fer i automàticament aquest noi/a es converteix en una altra víctima de la societat.

- El 3r component i gairebé més important és el rol de la persona observadora. És a dir, la majoria de nosaltres! En l'àmbit escolar, la resta de companys. Aquest són “còmplices” de la situació i com a persones actives i possiblement amb més autoestima i habilitats socials que els protagonistes de l'escena de conflicte, han de proposar alternatives de solució, si més no, han de posar límits al que s'està convertint en una injustícia i situació sense sentit.

Tant les persones més properes a l'agressor com els més propers i sensibles a la víctima han de mirar de parlar obertament amb ells de la situació de bullyimg. No jutjant la situació sinó animant-los a solucionar la situació de manera pacífica i donant mostres clares que tant fer el rol d'agressor com de víctima, a la llarga porta més problemes que solucions. El rol dels pares, és igual a la de l'observador. Han de crear un espai on poder parlar amb el fill tant si és agressor, víctima o observador. Reflexionar tranquil·lament la situació viscuda i veure els motius de la conducta en qüestió. A partir d'aquí destacar la manera més racional de gestionar un proper conflicte. Ensenyar-los a saber demanar i saber dir prou.

Un altre fet que els pares han de recordar és que aquest són constantment models d'aprenentatge cap els seus fills, per tant, ser coherent tant amb el que es diu com el que es fa. No es tracta de ser perfecte sinó reconèixer que té de positiu i negatiu actuar d'una determinada manera. El pare o mare, com adult, sí que ha de mostrar la capacitat de veure les repercussions que té un conflicte tant pel propi fill com per l'altre adolescent. Posar-se a la pell del possible agressor com de la possible víctima i veure de quina manera poden conviure de manera respectuosa sense perjudicar a l'altre.

Si vols escoltar el programa sobre bullying, només has d'entrar al següent link. Recorda que tens a la teva disposició un correu electrònic per fer-nos arribar els teus comentaris, dubtes i suggerències sobre la salut a l'adolescència. El correu és quitentengui@gmail.com.

PREVENCIÓ DROGODEPENDÈNCIES

2009-01-27T04:31:00.000-08:00

El passat dijous 22 de gener vam estar parlant de la prevenció de drogodependències a nivell educatiu. Hi van assistir Teresa Coll i Marta Mestres, professores de l'Institut Eugeni d'Ors i del crèdit variable Drogues, què? amb tres alumnes que han participat en aquest crèdit.

El crèdit que s'ofereix a l'IES Eugeni d'Ors té dos objectius principals: informar sobre els riscos que implica un consum irresponsable de drogues i adquirir les habilitats necessàries per aprendre a decidir. Una de les alumnes va explicar que el crèdit li havia estat molt útil per parar-se a pensar en les conseqüències que tenen les drogues.

El JOVE DEL S. XXI

2009-01-08T02:59:00.000-08:00

Any nou... nova edició del programa QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI per exposar un retrat del Jove del s. XXI. En aquesta primer programa del 2009, s'ha convidat la psicòloga Imma Marrugat que, juntament amb en Dani Borrell, han elaborat un decàleg de les necessitats del jove actual. El decàleg s'ha convertit en una conversa dinàmica, propera i clara. A continuació, oferim un petit resum d'aquest decàleg.

En primer lloc, s'ha parlat de la necessitat de les persones joves de ser valorades. És necessari creure i escoltar el que li passa al jove, doncs se li ha donar la importància que té per cada jove. Aquesta necessitat ve acompanyada de l'escolta activa per part de mares i pares, així com la necessitat de diferenciar-se de la persona adulta a través del no entès com un acte de construcció de si mateix/a com a persona. Les persones joves necessiten poder tenir el permís per equivocar-se, de la mateixa manera que les persones adultes. S'ha insistit força en la necessitat que la família estigui present en l'entorn de la persona jove, malgrat aquesta presència no sigui valorada ni agraïda. El grup d'iguals ocupa un paper protagonista; però, la família continua ocupant un paper de suport i afecte molt important. Altres necessitats que han anat apareixent han estat la necessitat d'expressar sentiments, així com la necessitat de tenir límits per aprendre a tolerar la frustració de no tenir allò que desitgen. És fonamental donar un permís perquè el desig estigui present en la vida de qualsevol jove, doncs això li permetrà viure la vida amb un sentit i amb ganes de viure. Finalment, ha aparegut la necessitat de confiar en les seves potencialitats destacant les seves virtuts i en una necessitat compartida amb la resta d'éssers humans: la necessitat de ser estimats/des. Aquest decàleg de necessitats no pretén ser exhaustiu ja que només és una petita mostra del que pot arribar a necessitar una persona quan travessa la etapa de l'adolescència. Per tant, donem la benvinguda a tots els vostres comentaris per detectar aspectes que no s'hagin pogut comentar en el programa de ràdio. Quines necessitats creus que té el teu fill o filla adolescent? Fes-nos arribar la teva opinió a través del correu electrònic quitentengui@gmail.com.

Properament, penjarem l'àudio del programa per poder-lo escoltar a través d'Internet.

PROGRAMACIÓ HIVERN 2009

2008-12-18T01:44:00.000-08:00

Ja pots consultar la programació del primer trimestre de l'any del QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI. Et recordem que el primer programa de l'any és el dijous 8 de gener del 2009 a les 10:30h.

8/01/2009
EL JOVE DEL S. XXI
Quin és el retrat del jove actual? Quines són les necessitats que demana al seu pare i/o la seva mare? Quines són les dificultats que viu durant l’adolescència? Quina és la mirada més sana que necessita una persona adolescent? Quins permisos i límits necessita per ser una persona autònoma? L’objectiu de la primera intervenció de l’any és fer un decàleg del jove del s. XXI.
Professional: Imma Marrugat, psicòloga.

22/01/2009
PREVENCIÓ DROGODEPENDÈNCIES a nivell educatiu
Quina actitud han de prendre davant del consum de drogues? Com es pot tractar el tema de drogues amb els fills/es? Els missatges de prohibició són efectius? Com es treballa el continguts als centres d’educació secundària?
Professionals: Teresa Coll, professora de l’I.E.S. Eugeni d’Ors i referent del crèdit variable Drogues, què? i Marta Mestres, professora del Drogues, què? del mateix institut.

05/02/2009
BULLYING
Què és bullying? En què consisteix? Com és que es parla tant de bullying últimament? És un problema actual? Com es pot prevenir conductes violentes en les persones joves? En quines edats passa? Què poden fer mares i pares davant d’una actitud violenta del seu fill/a?
Professional: Laura Rucio, psicòloga especialista en adolescència i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut als IES de Vilafranca del Penedès.

19/02/2009
NUTRICIÓ
Com és l’alimentació d’una persona adolescent? Quins són els beneficis d’una alimentació saludable? Com promoure bons hàbits alimentaris? Quin és el principal dèficit en l’alimentació d’una persona adolescent? Quins són els perills de les dietes per adolescents? Què pot fer un pare i una mare per la cura d'una bona alimentació?
Professional: Eulàlia Vidal, farmacèutica, especialitzada en Nutrició, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la taula municipal de nutrició i exercici físic.

05/03/2009
CULTE AL COS & CONSUM
Quins són els models de bellesa actuals en la nostra societat? Com afecta en el consum aquests models? Quins són els nous hàbits de consum de joves? Què significa el consum per un jove? Quina importància té el grup d’iguals?
Professional: Gabi Giralt, tècnica de Consum del Servei de Salut Pública i Consum.

19/03/2009
PREVENCIÓ DROGODEPENDÈNCIES a nivell clínic
Com es pot tractar el tema de drogues amb els fills/es? Quina és la millor actitud davant d’aquest tema? Quines són les senyals per detectar un consum problemàtic? Com es pot prevenir el consum de drogues en l’àmbit familiar?
Professional: Otger Ametller, psicòleg del Centre Atenció Seguiment Drogodependències d’Alt Penedès i Garraf (CASD).

SEXUALITAT

2008-12-18T01:37:00.000-08:00

Si la informació existeix, què està passant amb la sexualitat dels joves? Com és que es continuen produint tants embarassos no desitjats? Es coneixen prou les infeccions de transmissió sexual? Com tractar la sexualitat amb els fills adolescents? Quins són els requisits perquè existeixi un diàleg entre pares, mares i fills?

La llevadora Lourdes Ortiz i la Dra. Elena Miguel, responsables de la Tarda Jove de l’ASSIR (Atenció Salut Sexual i Reproductiva) del Centre d’Atenció Primària de Vilafranca del Penedès van contestar aquestes preguntes en el programa del passat dijous 11 de desembre del 2008.

Si vols escoltar el programa dedicat al món de la sexualitat de les persones joves, només has d'anar al següent enllaç per obrir l'àudio de sexualitat: Qui t'entengui - Sexualitat i joves

PREVENCIÓ DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2008-12-16T03:55:00.000-08:00

En el marc del 25 de novembre Dia Internacional Lluita contra la violència de gènere, es va tractar la prevenció de violència de gènere.

Algunes dels temes que es van tractar van ser els següents: què és la violència de gènere? Quina és incidència en els joves d'aquesta problemàtica? Com es pot prevenir entrar en una relació abusiva? Les persones encarregades de tractar el tema van ser Teresa Planas, responsable del Casal de les Dones, servei del Pla per la Igualtat de l'Ajuntament de Vilafranca. Pedagoga. Post grau de gènere i Igualtat de l'UAB. i Ruben Calvo, llicenciat en sociologia i especialitzat en matèria joventut (postgraduat en intervenció amb joves. Les polítiques locals de joventut). Professional de joventut, i actualment responsable tècnic de l'Oficina de Joventut de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Membre de l'Associació Catalana de les Polítiques de Joventut i Coordinador del Curs d'Especialització en Polítiques Locals de Joventut durant les edicions 2007 i 2008.

Si vols escoltar el programa des d'Internet, pots anar al següent enllaç per accedir a l'àudio del programa: Qui t'entengui - Prevenció de violència de gènere.

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

2008-11-11T04:36:00.000-08:00

El dijous 13 de novembre a les 10:30h vam parlar dels trastorns de la conducta alimentària a càrrec de Francisco Moruno, psiquiatra infantil i terapeuta familiar, coordinador del CSMIJ Alt Penedès de Vilafranca i l'antena de Sant Sadurní del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu.

De què parlem quan ens referim als trastorns de la conducta alimentària? Ens referim a l'anorèxia nerviosa, bulímia i obesitat. "Els estereotips i els models imperants influeixen en la conducta alimentària. Considero que és un problema on la societat i la família hi tenen molt a dir", afirma el psiquiatra. Francisco també es va encarregar de diferenciar els símptomes i els trastorns de la conducta alimentària per evitar l'alarmisme social de la incidència d'aquesta problemàtica propi dels mitjans de comunicació. Quan la vida d'una persona gira al voltant del seu cos, el seu aspecte físic i la imatge corporal, podem pensar que hi ha algun tipus de problema emocional. És necessari revisar l'actitud de mares i pares, doncs el psiquiatra recomana que s'apropin a fills/es sense que la comunicació giri al voltant de l'alimentació. "És molt important apropar-se al nostre fill/a defugint d'allò que fa por ja que molts pares i mares cauen en aquest error de només parlar de calories i kilos. No només volem parlar de menjar, sinó preocupar-se pel benestar i felicitat", afirma el psiquiatra.

També va emfatitzar la importància del diàleg i el vincle en la família més enllà de l'alimentació. S'ha de deixar parlar a la persona adolescent, doncs parlar no vol dir interrogar diferenciant les pors de mares i pares enfront la necessitat de l'altre. En funció de l'apropament del pare o de la mare, la persona adolescent anirà on realment li preocupa, allò que li treu la son o aquell conflicte que li angoixa. Aconseguir que el teu fill o la teva filla sigui una persona aliada a tu com a mare i/o pare és tot un art, no un enemic que dificultarà deixar-se ajudar en cas de ser necessari.

"Estar prim/a; però sa", va deixar molt clar el Dr. Moruno en la seva intervenció en el programa dedicat als trastorns de la conducta alimentària. Si vols escoltar el programa des d'Internet, pots anar al següent enllaç de l'àudio del programa: Qui t'entengui - Trastorns de la conducta alimentària.

LES EMOCIONS A L'ADOLESCÈNCIA

2008-11-04T05:10:00.000-08:00

El passat dijous 30 d'octubre es van tractar la gestió de les emocions a l'adolescència a càrrec de Laura Rucio, psicòloga en formació en teràpia Gestalt. Treballa fent psicoteràpia en infants i adolescents i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut psico-emocional en els Instituts de Vilafranca. A continuació, us oferim un resum d'alguns dels aspectes tractats en el programa.

Què és una emoció? Una emoció és una reacció fisiològica espontània i intensa davant situació. És un mecanisme de supervivència perquè ens dóna informació de com una persona se sent. Una emoció és temporal. No s'ha de confondre una emoció amb una actitud de sentir-se víctima o impotent. A diferència d'una emoció, un sentiment és un estat més llarg en el temps i menys intens fisiològicament. Les emocions poden ser agradables i desagradables. Totes les emocions són necessàries i positives. Hi ha quatre emocions bàsiques: alegria, por, ràbia i tristesa.

Quines són les emocions que més apareixen en l’adolescència?
Una persona adolescent experimenta alegria, tristesa, ràbia i por. El més important és que prenguin consciència de quin grau emoció estan vivint perquè moltes emocions, sobretot les més desagradables de conviure, les viuen a partir de situacions o pensaments irracionals.

Per què les emocions són tan intenses i els hi afecten tant en aquesta etapa?
Totes les emocions es viuen de manera molt intensa i sobrevalorades, independentment si els ajuda en la seva autonomia emocional. Aquesta vivència de les emocions els hi afecten perquè encara és una edat en que costa filtrar-les pel pensament i la reflexió. Lo ideal seria poder reflexionar o deixar pair l’emoció, adonar-se d’on ve i preguntar-se si es correspon a la resposta de la situació viscuda o a una emoció elaborada a partir de la manera que té l’adolescent de viure aquella situació o emoció. El fet que visquin tan intensament les emocions també pot dificultar que es parin a reflexionar o a pair la nova situació-emoció. Per tant, es tracta d’educar-los en aquest àmbit.

Com es pot ajudar a regular adequadament l’expressió emocional?
En primer lloc, han d'aprendre a posar-li nom, és a dir, ser conscients dels que els hi passa per l’interior. Tot seguit acceptar aquesta emoció i estat d’ànim. Per aconseguir-ho, els adults hem de normalitzar les diferents emocions. La clau està en escoltar a l’adolescent donant-li un espai d’escolta activa, de comprensió i donant el missatge que les seves emocions són prou importants. El fet de poder expressar-se sense una resposta de judicis és en si mateixa alliberadora. Pot disminuir la intensitat o incomoditat causada per una emoció.

Una vegada la persona adolescent sap què li passa, es tracta de veure la millor manera d’expressar l’emoció. No ens podem cap ficar en el que nen resolgui un conflicte o un enamorament de la mateixa manera que ho fa el pare, la mare, el cosí.. cadascú té els seus recursos i les seves dificultats, per tant hem de veure quina via és la més constructiva per a cada adolescent.

Exemples de regular l’emoció
- Alegria: poder celebrar/compartir l’emoció
- Ràbia: poder expressar el malestar amb la persona que té el conflicte una vegada s’està més tranquil gràcies al pas del temps o canalitzar la ràbia amb una activitat física.
- Tristesa: poder compartir, sentir el consol per part de mares i pares i deixar un espai per la tristesa com a part indispensable per a que s’acabi atenuant.
- Por: donar seguretat i donar lloc a la reflexió per analitzar els pensaments o situacions que duen a sentir por.

Què pot fer la mare i el pare?
La mare i el pare han d’estar allà per poder ser testimonis de les emocions més intenses del fill/a i poder fer les següents tasques:
- escoltar
- comprensió (empàtica- no racional)
- ajudar-lo a reflexionar, a que el propi fill analitzi els pensaments irracionals, què forma part del seu caràcter i que és extern a ell.
- ajudar-lo a trobar vies de solució com, per exemple, parlar, descansar, esport, etc.
- servir de model- referent de persona madura emocionalment. Mostrar i posar nom a les pròpies emocions i explicitar com influeixen en el dia a dia i fins a on la persona decideix que no paralitzin el tarannà personal.

Si vols escoltar el programa des d'Internet, pots anar al següent enllaç per accedir a l'àudio del programa: Qui t'entengui - Emocions a l'adolescència.

GESTIÓ DE LES EMOCIONS

2008-10-21T03:23:00.001-07:00

En el proper dijous 30 d'octubre, el programa tractarà la GESTIÓ DE LES EMOCIONS dels joves adolescents amb Laura Rucio, psicòloga en formació en teràpia Gestalt. Treballa fent psicoteràpia en infants i adolescents i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut psico-emocional en els IES de Vilafranca del Penedès.

Alguns dels temes que es tractaran seran els següents: quines són les emocions que més apareixen en l'adolescència? Per què les emocions són tan intenses i els hi afecten tant en aquesta etapa? Com es pot ajudar a regular adequadament la expressió emocional?

Recorda: el proper dijous 30 d'octubre a les 10.30h a Ràdio Vilafranca - 90.1 FM.

SALUT A L'INSTITUT

2008-10-16T05:25:00.000-07:00

En el programa d'avui dijous 16 d'octubre ha participat Julia Moreno, infermera pediàtrica i referent del programa "Salut i Escola" dels centres d'educació secundària de l'Alt Penedès. Ens ha ofert una visió de l'adolescència a partir de la seva tasca en la consulta oberta, confidencial, gratuïta i anònima que hi ha en diferents centres des del curs 2006-07.

El programa Salut i Escola ofereix una consulta oberta als joves de 3r i 4t d'ESO sobre alimentació, sexualitat, drogues i addiccions, dubtes, angoixes... S'ofereix una consulta un matí a la setmana durant l'horari lectiu a càrrec d'una infermera de l'ABS Alt Penedès. Moreno ha destacat que els temes de salut amb major nombre de consultes són els relacionats amb la conducta alimentària, tant per defecte com per excés i alimentació saludable, el consum de drogues, sobretot, en relació al tabac i cannabis i consultes sexuals (ús del preservatiu, mètodes anticonceptius, etc...). Considera que els joves necessiten algú que els escolti de forma respectuosa i empàtica. Destaca l'èxit de consultes rebudes en els centres educatius confirmant aquesta necessitat. Per altra banda, ha demanat als pares establir vincles positius amb els seus fills adolescents basant-se en la confiança i la comunicació.

Recorda que pots escoltar l'àudio del programa accedint al següent enllaç: Qui t'entengui - Salut i Escola.

TORNAR A ESCOLTAR EL PROGRAMA

2008-10-14T00:07:00.000-07:00

T'has quedat amb ganes d'escoltar els dos primers programes? Tens dificultats en escoltar-nos als matins? T'has assabentat de la existència del programa aquesta mateixa setmana? No et preocupis... T'oferim una bona solució!

A partir d'aquest dimecres 14 d'octubre, podràs escoltar les dues primeres edicions del programa "Qui t'entengui que et compri" per Internet. Com? Molt fàcil... Només has d'anar a l'apartat de Salut de la web de l' Ajuntament de Vilafranca del Penedès i escoltar el programa amb els arxius d'àudio totes les vegades que ho desitgis. Anirem penjant les diferents edicions del programa en aquest espai web.

Recorda que la web de l'Ajuntament és http://www.vilafranca.org/.

PROGRAMACIÓ TARDOR 2008

2008-10-07T05:14:00.000-07:00

16/10/2008
SALUT I ESCOLA
Què és el programa "Salut i Escola"? En què consisteix? Quines són les consultes més sol·licitades pels joves? Què és el que més necessiten els joves? Què se’ls hi pot oferir a mares i pares com a consell?
Professional: Júlia Moreno Sanz, infermera pediàtrica de l'ABS de Vilafranca del Penedès i referent del programa "Salut i Escola" als I.E.S.

30/10/2008
GESTIÓ DE LES EMOCIONS
Quines són les emocions que més apareixen en l’adolescència? Per què les emocions són tan intenses i els hi afecten tant en aquesta etapa? Com es pot ajudar a regular adequadament la expressió emocional?
Professional: Laura Rucio, psicòloga en formació en teràpia Gestalt. Treballa fent psicoteràpia en infants i adolescents i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut psico-emocional en els IES de Vilafranca del Penedès.

13/11/2008
TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
Què són els trastorns alimentaris? Quins són els factors de risc per patir-los? Com es pot detectar un trastorn alimentari en un jove adolescent? Quines són les intervencions més adequades?
Professional: Francisco Moruno, psiquiatra infantil i terapeuta familiar, coordinador del CSMIJ Alt Penedès de Vilafranca i l'antena de Sant Sadurní del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu.

27/11/2008
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
En el marc del 25 de novembre, Dia Internacional Lluita contra la violència de gènere, es tractarà el tema de la prevenció. Algunes dels temes són: què és la violència de gènere? Quina és incidència en els joves d’aquesta problemàtica? Com es pot prevenir entrar en una relació abusiva?
Professionals: Teresa Planas, cap del Pla per la Igualtat. Ruben Calvo, cap de Joventut. Llicenciat en sociologia i especialitzat en matèria joventut (postgraduat en intervenció amb joves. Les polítiques locals de joventut). Professional de joventut, i actualment responsable tècnic de l'Oficina de Joventut de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Membre de l'Associació Catalana de les Polítiques de Joventut i Coordinador del Curs d'Especialització en Polítiques Locals de Joventut durant les edicions 2007 i 2008.Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

11/12/2008
SEXUALITAT
Si la informació existeix, què està passant amb la sexualitat dels joves? Com és que es continuen produint tants embarassos no desitjats? Es coneixen prou les infeccions de transmissió sexual? Com tractar la sexualitat amb els fills adolescents? Quins són els requisits perquè existeixi un diàleg entre pares, mares i fills?
Professional: Laura Rucio, psicòloga experta en adolescència i dinamitzadora de tallers de promoció de la salut als IES de Vilafranca del Penedès.

LA SALUT AMB ULLS DE JOVE

2008-10-02T01:33:00.000-07:00

Avui dijous 2 d'octubre han participat en el programa "Qui t'entengui que et compri" tres persones joves de la nostra vila per parlar de la salut des dels ulls dels joves. En aquesta nova segona edició del programa, també s'ha comentat quina és la seva opinió sobre l'actitud de mares i pares sobre la salut dels joves. Hi han participat la Mònica Luna, estudiant d'Educació Social, Miriam Arnan, estudiant d'ESO, i Marina Tomàs, estudiant de 1r Batxillerat. Sexualitat, drogues, gestió de les emocions, trastorns de la conducta alimentària, oci nocturn,... Es recullen alguns dels comentaris realitzats per cada una d'elles.

La conversa radiofònica s'ha iniciat sobre sexualitat. Segons Marina: "A casa, el sexe és un tema tabú. Considero que els joves pensen que no els hi passarà mai res. I això no és cert. Pel simple fet de tenir informació, no n'hi ha prou". De la sexualitat s'ha parlat de les drogues. "La gent no ho sap i no li importa... això és un problema. En el tema de drogues, hauries d'estar informat de les conseqüencies del consum i fer prevenció" ha comentat la Miriam. La Mònica ha emfatitzat la importància el paper de la comuniació en el grup d'amics, escola i familia. Les tres persones han exposat la pressió del grup existent sobre les conductes de risc. "Els companys et diuen que ho provis... si algú s'assabenta que ets verge, et discrimen", comenta la Miriam. Sobre les diferències entre nois i noies, la Marina ha dit el següent:"Els nois tenen més pressió per ser més machote". També s'ha reflexionat sobre el culte al cos i els trastorns de la conducta alimentària sobre el que la Miriam ha dit que "la gent deixa de menjar perquè comença a augmentar de pes... no tenen en compte els canvis de la pubertat". "Hi ha gent que pensa que, si no t'entra una talla, ja no ets ningú", comenta la Marina. I tot això succeeix en una etapa vital anomenada adolescència. "Durant l'adolescència, has de ser madur, has de saber dir que no, has de saber el que vols... són massa demandes per part de la societat", comenta la Mònica. I... què els hi demanen als mares i pares? Totes tres afirmen que és necessari parlar en la famíla. Diàleg, confiança, respecte i una bona comunicació són els requisits essencials per cuidar la salut dels fills i filles adolescents. "També cal entendre'ls ja que no és fàcil el seu paper... ells miren que no ens passi res, doncs ho fan el millor que saben i poden", comenta la Marina.

Des del Servei de Salut Pública, els hi volem donar les gràcies a la Marina, Miriam i la Mònica per la seva participació en el programa d'avui. En la propera edició del dijous 10 d'octubre, hi participarà Julia Moreno, infermera del programa "Salut i Escola".

ESCOLTAR I VEURE EL PROGRAMA

2008-09-23T04:11:00.000-07:00

Per totes aquelles persones interessades en escoltar el programa en un altre horari, tornem a emetre La Plaça d'1 a 3 de la matinada. Per tant, la secció Qui t'entengui que et compri es pot escoltar a 2/4 de 3h aproximadament. Per altra banda, et recordem que també pots escoltar Ràdio Vilafranca en directe per Internet a través de la seva pàgina web.

T'informem que aquest divendres 26 de setembre podràs veure en el programa Actualitat un reportatge sobre el "Qui t'entengui que et compri" a Vilafranca TV a les 15:50h.

Gràcies per totes les mostres de suport i visites al bloc rebudes!

ESTRENA

2008-09-19T03:45:00.000-07:00

Aquest dijous 18 de setembre es va estrenar la secció "Qui t'entengui que et compri" del programa La plaça conduit per Silvia Delgado a Ràdio Vilafranca i coordinat pel Servei de Salut Pública i Consum de l'Ajuntament de Vilafranca. En aquesta primera edició, hi van intervenir Glòria Clavero, cap del servei, i Dani Borrell, tècnic en promoció de salut.

La filosofia del programa pretén donar recursos als mares i pares de fills/es adolescents. Tal i com va exposar Glòria Clavero, "ens interessa transformar el sentiment de culpabilitat en el de responsabilitat compartida. Hem de fugir de buscar culpables ja que tots som responsables dels nostres joves". Dani Borell va exposar els continguts de salut del programa i va reflexionar sobre l'allau actual d'informació: "no és suficient amb la informació que els hi arriba als joves ja que el canvi demana educació. Una persona no deixa de fumar només perquè llegeixi en el paquet de tabac que fumar mata, per exemple. No n'hi ha prou". Si vols escoltar tot el programa, només has d'accedir al següent enllaç: Qui t'entengui que et compri.

No et perdis el proper programa: dijous 2 d'octubre a les 10:30h. Hi participaran adolescents i joves de Vilafranca que ens oferiran un retrat exhastiu sobre la salut dels joves i l'actitud dels pares sobre la salut dels seus fills/es. Com és la salut dels joves? De què es preocupen més? De què tenen menys cura? I els pares... quina actitud tenen en la cura de la salut dels seus fills/es? Un programa molt interessant que no et pots perdre!

Esperem els teus comentaris, dubtes i preguntes a través del correu electrònic quitentengui@gmail.com. També pots afegir la teva opinió al final de cada missatge que anirem publicant en el bloc on posa comentaris. Si fas click, s'apareixerà una pantalla on poder donar sortida a la teva veu.

QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI

2008-09-09T03:36:00.001-07:00

Benvingut/da a la nova secció del magazine La plaça anomenada "Qui t'entengui que et compri" que començarà el proper dijous 18 de setembre a les 10.30h a Ràdio Vilafranca. Ràdio Vilafranca i el Servei de Salut Pública i Consum de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès han sumat els seus esforços per oferir aquest nou espai de salut.

Qui t'entengui que et compri és un espai de salut dirigit a mares i pares de joves adolescents que oferirà informació actualitzada i assessorament per part de professionals experts en la promoció de salut. Sexualitat, trastorns de la conducta alimentària, gestió de les emocions, bullying, culte al cos, nutrició i violència de gènere són alguns del temes que es tractaran en aquest nou espai. I té un atractiu: el protagonista ets tu!

Quin dia?
Els dijous cada quinze dies.

A quina hora?
L'horari de la secció és de 10.30 a 11.00h.

Quan comença?
Dijous 18 de Setembre 2008
fins juny del 2009.

On?
La plaça de Ràdio Vilafranca 90.1 FM.

Amb qui?
Sílvia Delgado, periodista de Ràdio Vilafranca.

Intervindran professionals de la Universitat Ramon Llull, Salut i Escola, Institut Eugeni d'Ors, Centre Atenció i Seguiment Drogodependències, Associació de Mares, pares i familiars de gays i lesbianes, Patronat d'Esports, CSMIJ (Centre Salut Mental Infància i Adolescència), Pla per la Igualtat i Servei de Salut Pública i Consum de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, entre d'altres.

Ens importa tant la teva opinió que hem creat aquest bloc perquè ens facis arribar dubtes, comentaris, suggeriments i opinions sobre cada un dels temes proposats. Cada quinze dies presentarem el tema i oferirem un resum del tema tractat en el programa anterior.

Bloc: http://quitentengui.blogspot.com/

E-mail: quitentengui@gmail.com